Quan parlem de l’autonomia dels nostres fills, ens referim a la seva capacitat per portar a terme conductes, activitats o rutines per si mateixos, i a manifestar interès per fer-les.

La capacitat d’autonomia d’un infant depèn de la seguretat que té de si mateix i, per fomentar aquesta capacitat, és necessari que els pares o les persones adultes ens hi impliquem. Ser autònom vol dir fer les coses amb consciència i ser capaç de dur-les a terme per un mateix.

D’altra banda, la responsabilitat és un valor que s’afegeix a l’autonomia. Ens permet reflexionar, analitzar, administrar, orientar i valorar les conseqüències dels nostres actes. El sentit de la responsabilitat s’adquireix amb la pràctica i l’experiència i, en la mesura que un nen pugui ser autònom en determinats aspectes, la responsabilitat l’ajudarà a confirmar aquesta autonomia. Els nostres fills i filles hauran de prendre decisions de manera conscient, ja que el que facin els comportarà conseqüències.

Ser autònom significa començar a no dependre tant dels pares: l’infant confia en les seves capacitats, se sent segur i ja no ens necessita per tot. La nostra funció com a adults és permetre-ho.

Ajudar els nostres fills en el seu procés d’autonomia i donar-los responsabilitats els ajudarà en el seu procés de construcció personal, a tenir uns hàbits saludables i a adquirir una major independència.