Escoltar i llegir històries ens ha fet tal com som i esdevé una potent eina per a l’aprenentatge.

La lectura ens emociona i ens motiva, perquè suposa un repte interessant per al cervell. Alhora, ens permet transmetre coneixement a partir de les vivències dels protagonistes, les quals poden ser un exemple memorable per aplicar a la nostra vida.

Fruit d’un procés evolutiu continu, de més de dos milions d’anys, la majoria de les persones disposem d’uns circuits neuronals específics pel llenguatge que ens predisposen a la parla en créixer en un entorn social. A diferència del llenguatge oral, la lectura no té una base genètica i requereix un aprenentatge explícit. Tal com explica Francisco Mora, professor de Fisiología Humana en la Facultad de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid,“Llegir és un invent cultural que va néixer més recentment, fa uns sis mil anys, de manera que és un període de temps molt petit perquè els gens hagin incorporat la lectura a la seva estructura codificada”.

Tot plegat, comporta que llegir requereixi un aprenentatge explícit que es pot donar en qualsevol etapa de la vida. Normalment, a partir dels 5-6 anys de mitjana, que s’optimitza en els primers anys gràcies a la plasticitat cerebral i del desenvolupament de l’escorça visual. El llenguatge oral depèn quasi exclusivament dels mecanismes auditius, mentre que la lectura depèn de la visió i l’audició (també del tacte en persones amb discapacitat visual). A la pràctica, l’alfabetització crea una nova porta d’entrada visual cap als circuits del llenguatge.

Aprendre a llegir, aprendre a pensar

Els processos cognitius implicats en la lectura inclouen la descodificació de paraules, la comprensió del significat de les paraules i la comprensió lectora. La descodificació de paraules és el procés pel qual es tradueix la paraula impresa a so. La comprensió del significat de les paraules requereix la possessió d’un vocabulari adequat, que es pot facilitar mitjançant la immersió en un ambient ric en paraules. La comprensió lectora implica la capacitat de trobar en la memòria una representació mental del significat de la paraula i realitzar inferències significatives sobre la narració.

Per optimitzar la pràctica de la lectura en veu alta, es poden fer servir diferents mètodes, com ara el mètode de solament lectura, el mètode de representació i el mètode interactiu. La lectura repetida pot afavorir l’automatització, cosa que és important per a la fluïdesa lectora (2).

La fluïdesa lectora es manifesta en una lectura oral precisa, ràpida i expressiva, que permet la comprensió del text (3). La fluïdesa lectora és un procés que inclou habilitats eficaces de descodificació que permeten al lector comprendre el text. 

En definitiva, per fomentar la lectura en la infància, és important crear un ambient ric en paraules i oferir recursos i oportunitats de lectura. Per tant, la implicació de totes, també les famílies, és essencial per l’adquisició de la competència lectora. La lectura és una activitat imprescindible. És el pont d’accés per tenir una àmplia cultura, interactuar amb el context, obtenir coneixements, participar de l’exercici de la ciutadania plena, com a individus demòcrates, ètics i oberts als reptes del desenvolupament social (Lucila Villamil, 2019).

Us convidem a llegir i explicar històries a la canalla. Gaudiu d’imaginar i pensar junts, així com enfortir el vincle emocional de la família.

Referències

1. Mora, F. (2018). El Cerebro y la Lectura. Barcelona: Ediciones Destino.

2. Tema 5. Aprenentatge i ensenyament de la lectura – RUA. (2013-2014). Psicologia de la Instrucció.

3. L’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura. (2021). Fonaments educatius. Mòdul 2. L’ensenyament i l’aprenentatge de la lectura.5 La importància de fomentar la lectura en la infància – Somni Psicologia. (s.f.).