Què fem a les escoles Creixen per prevenir i reparar els casos d’assetjament?, com aprenen els alumnes a relacionar-se d’una manera saludable i evitar les conductes abusives? Us expliquem algunes de les iniciatives contra l’assetjament a les nostres escoles.

La Júlia era víctima de burla i agressió per part de les seves companyes. La petita es veia obligada a plorar cada dia en arribar a casa. La seva mare, decidida a posar fi a aquesta situació, va escriure a la tutora per explicar els fets i expressar la seva determinació a no permetre més agressions. La tutora va prometre prendre mesures.

Però, la sorpresa va arribar quan les mateixes nenes que abans l’assetjaven van canviar radicalment el seu comportament. De ser cruels, van passar a mostrar amabilitat cap a la nena que abans maltractaven. L’ajudaven amb les tasques difícils, li donaven suport emocional i es preocupaven pel seu benestar. Què va fer aquella mestra per reconduir la situació?

Un dia, Júlia va tornar a casa amb un llibre en les seves mans, un regal d’una de les seves antigues agressores. La mare, sorpresa i commoguda, va descobrir que el llibre contenia una història d’assetjament on els agressors acabaven rebent un escarment. Al parlar amb la tutora, la família va saber que el llibre va ser entregat per la mestra a les agressores per tal de transformar la seva mirada i la seva conducta envers la companya. 

Aquesta història ficcionada ha estat inspirada en un cas real a un fil de Twitter. De fet, alguns estudis suggereixen que l’ús de la literatura pot ser eficaç per acompanyar als infants a comprendre millor l’impacte de l’assetjament escolar i com pot ser utilitzada per a la prevenció i intervenció en aquest àmbit (1).

Cada dia el departament d’educació atén 2 casos d’assetjament o «bullying». No obstant això, entitats com l’Associació per a la Prevenció de l’Assetjament Escolar alerten que els casos reals rondarien els 100 casos diaris.

L’Assetjament impacta en la convivència en els centres educatius i pot tenir conseqüències negatives duradores per a les víctimes, com ara l’afectació a les relacions socials i una menor qualitat de vida percebuda. També pot augmentar el risc de delinqüència i la probabilitat de patir símptomes psicòtics en l’edat adulta. A més, les evidències indiquen que els agressors també tenen més risc de patir dificultats posteriors, com ara majors adversitats a la vida i un major risc de delinqüència (2).

Què podem fer a les escoles?

Les intervencions a l’escola poden reduir significativament el nombre d’agressions entre infants i els adolescents. A les escoles Creixen, comptem amb iniciatives que van des de la sensibilització a la reparació. Pel que fa a la prevenció, l’escola Creixen Goar amb el programa Cap nen / nena fora de joc, tracten de conscienciar i visibilitzar les conductes de persecució psicològica i física, que massa sovint són banalitzades i tolerades per la societat.

A més, en l’itinerari d’aquesta iniciativa hi participa tot l’alumnat del centre, en especial els cursos de primària, amb la finalitat d’establir un escenari idoni per a una detecció precoç i d’aconseguir les condicions facilitadores del diàleg com a element de prevenció i restauració. 

Tot el personal docent, i no docent del centre en contacte habitual amb l’alumnat, realitza una sèrie de sessions de formació per facilitar un entorn altament preparat per la detecció precoç de qualsevol assetjament i la resolució de conflictes.

Així mateix, la psicòloga de l’escola, coordina el programa per vetllar tant pel calendari d’implementació, com pels informes del clima escolar del centre, abans i després de cada curs. Globalment, com a resultat de l’acció coordinada entre totes les assignatures, cada infant rep com a mínim 8 sessions d’una hora per curs, un total de 48 sessions diferents aplicades de 1r a 6è de primària.

Per una prevenció eficaç, és important involucrar els espectadors passius, ja que les respostes dels companys/es que són testimonis de les agressions són crucials per inhibir o alimentar l’assetjament escolar.

Respecte a la mediació i restauració, a l’escola Creixen Povill Olesa, existeix la figura del coordinador CoCoBe (coordinadors de coeducació, convivència i benestar). Les persones designades tenen com a objectiu vetllar per la convivència, la coeducació i el benestar emocional de tot l’alumnat i ser la persona referent en aquestes matèries per a l’alumnat i el professorat del centre. En conseqüència, han iniciat un nou projecte anomenat «Bústia de conflictes» un espai en el qual els nens i nenes poden explicar mitjançant un paper un problema que han tingut i no han pogut gestionar. Un cop a la setmana les coordinadores CoCoBe obren la bústia i posen en marxa el procés de mediació amb els alumnes implicats. Amb els alumnes de 6è de primària s’han realitzat dinàmiques per tal de treballar la resolució de conflictes, a partir de situacions escrites i preparades per tal que ells i elles mateixes busquin i resolguin el conflicte.

D’altra banda, l’aprenentatge cooperatiu, integrat als valors i projectes de les nostres escoles, s’ha demostrat com una eina que augmenta les oportunitats d’interaccions positives entre companys mitjançant activitats estructurades, és un altre enfocament alternatiu que ha demostrat reduir l’assetjament escolar i millorar els problemes emocionals associats.

Amb la implementació d’aquests programes i iniciatives es fomenta la presa de consciència dels nens i nenes sobre la relació entre les seves emocions, accions i valors; a fi d’afavorir un major autoconeixement i l’adquisició d’eines que els permetin una bona convivència dins i fora de l’aula.

Necessitat de sensibilització i responsabilitat social

La prevenció i actuació contra aquest fenomen va més enllà de les aules, les dades sobre assetjament i ciberassetjament són esfereïdores, el 10,5% dels adolescents havien vist suplantada la seva identitat en xats, el 7,3% havien estat amenaçats per Messenger i el 6,6% havien vist fotos indiscretes seves a la web sense el seu permís.

A l’escola Creixen Terrassa, de la mà del psicòleg de l’escola, han desenvolupat un programa anomenat “cultura i valors ètics (CIVE)” per alumnat de l’ESO amb l’objectiu de combatre el ciberassetjament i prevenir aquestes conductes entre l’alumnat. Us enllacem algunes de les recomanacions que ells mateixos van concloure de les sessions.

L’assetjament escolar afecta molt la salut dels infants i adolescents i té un impacte profund a la convivència en els centres educatius i pot tenir conseqüències negatives duradores per a les víctimes i els agressors. Les intervencions a l’escola, com ara programes que impliquen tota l’escola i enfocaments que involucren els espectadors passius, poden reduir significativament l’assetjament escolar. De manera que tota la comunitat educativa ha d’adquirir estratègies i habilitats per gestionar aquest fenomen, incidint especialment en la prevenció i reparació.

Per saber més:

1. Jael Vidal Tarrasó (2019). EL ACOSO ESCOLAR A TRAVÉS DE LA LITERATURA INFANTIL Y JUVENIL.
2. Sant Joan de deu. Com abordar l’assetjament escolar (bullying) a l’aula?