L’escola és un magnífic espai educatiu i de creixement pels infants i joves. Un lloc de relacions i d’aprenentatges, de formació i  de construcció de la pròpia identitat, on el paper que hi juga tota la comunitat escolar és vital. Per aquest curs, des de Creixen hem volgut posar en valor la importància d’aquesta tasca educativa, i de les persones que la duen a terme dia a dia. Persones que ajuden a l’alumnat a descobrir el món que els envolta, afavorint els vincles des d’una actitud d’escolta i respecte. Ho hem volgut fer a través d’un relat vivencial, convidant-vos a veure a través dels ulls dels seus protagonistes com és un dia de cada dia a l’escola, la millor manera d’entendre perquè són persones valuoses i aprenentatges valuosos.

Sona el telèfon. L’Eli el despenja i pren nota d’una mare que li diu que l’Adrián avui es quedarà a dinar. S’obre la porta i comença la desfilada animada i alegre dels nens i nenes que entren a escola: tots reben un bon dia, alguns piquen les mans a l’Aurora o l’Eva, d’altres li fan una abraçada a la Vane. Tots somriuen, tot i que algun potser no ho fa, i llavors, potser en Dani o bé la Dúnia, un d’aquests dos mestres, li demanen, atents: “Què hi ha Sira? Què tens?”.

És inevitable aixecar la mirada i veure al fons pares i mares fent l’últim petó o llençant el darrer agitar de mans o l’últim consell: “Escolta molt! Sigues curiosa! Tingues un bon dia!”.

El dia avança ràpid, però alhora hi ha temps per a moltes coses: es fan preguntes, s’imaginen respostes, es proposen solucions. Creieu que estem envoltats d’aire? Com ho podem saber? Com podríem resoldre aquest problema? We have to describe the mood of the protagonist of the text. What is the most accurate word? Preguntes que fan en Joan, la Gemma, l’Aina; preguntes que mobilitzen coneixements, que demanen procediments rigorosos, que obliguen a compartir; preguntes que generen més preguntes i més respostes, que construeixen aprenentatges. En alguna aula la Sílvia, o l’Adela, dues mares, expliquen a nens i nenes bocabadats els petits microorganismes que podem trobar quan mirem pels microscopis, mentres que la Ruth i el Jesús, altres pares i mares, fan volar globus amb l’ajut de la química. Dones que parlen de ciència als infants amb l’ànim de desvetllar un neguit, un impuls per la ciència i el coneixement.

No s’atura el dia. La Carme atén un nen que no es troba del tot bé, té mal de panxa, o de cap, i el cuida i l’escolta fins que arriba la família.

No s’atura el dia. En Jordi i la Marta han de reunir a joves en desacord, acostar posicions, ajudar a entendre la posició de l’altre, ajudar a trobar les paraules que expliquen, aclareixen i no danyen ni a l’altre ni a un mateix. Aprenentatges també. Aprenentatges valuosos.

Al menjador, la Maite, la Sole i la Carmen ja esperen. Tot preparat, les taules parades, les gerres plenes, les olles fumejant. De nou bon dia, bon profit i atendre de forma serena, amable i pacient als qui acaben el menjar en un obrir i tancar els ulls i als qui rondinen i allarguen el dinar fins gairebé l’hora d’entrar de nou a les aules.

La tarda passa sense adonar-nos-en, les llums del dia ombregen l’escola, cal recollir i de nou acomiadar-se: adeu, fins demà, i un xocar de mans, o una abraçada. De nou, al fons els pares i les mares que s’acosten als fills, que pregunten: què tal? Com ha anat el dia? Què heu fet avui?

Encara hi ha temps per parlar amb algun ex-alumne que s’acosta a saludar, a explicar com li va a l’institut, un pèl enyorant l’escola i els seus antics companys, però alhora il·lusionat i exigit pels nous reptes.

Una jornada particular, potser anònima, similar a d’altres, però en aquesta jornada, que podria ser qualsevol hi ha una llarga llista de fets, gestos i mirades que són molt preuats. Hi ha propòsits molt importants, creences que obren camins, confiances en l’altre i alhora en allò que fem i en allò que volem. Aprenentatges que tenen noms i cognoms, que existeixen i es duen a terme perquè les persones que hi participen són importants: els infants, els seus mestres, les seves famílies, la secretaria, el menjador, la neteja, el manteniment, en definitiva, l’Escola.

Quan el dia a dia amb el seu pas repetit i continu d’hores no permet aturar un instant la mirada podríem no ser conscients de l’enorme valor, l’enorme dipòsit d’il·lusions i esperances, de cura i coneixements que reuneix l’Escola. L’espai fantàstic on els infants reben el que sabem i estimem del nostre món per a que ells entrin, participin i finalment el facin seu. D’això parlem quan diem que l’Escola és plena de persones valuoses que comparteixen aprenentatges valuosos. Aquestes són les nostres escoles.